Miniprojecte

Qui prepara la motxilla abans de venir a l’escola? fet per la Iolanda  i per mi

Aquí vos pose el mapa conceptual del mimiprojecte, també el podeu trobar en slideshare

Tenim dos vídeos per a mostrar uno amb una entrevista i un altre amb la muea filla fent la motxilla

TÍTOL DE L’ACTIVITAT	Qui prepara la motxilla abans de venir a l’escola?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Discents: Alumnat de sisè B de primària (grup experimental) Docents i tecnòlegs: tutora, mestra d’educació especial, directora, i psicopedagoga. Tecnologia mediadora: audiovisuals, informàtica, TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...)
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA DE PARTENÇA. JONASSEN	Després de realitzar una enquesta a l’alumnat de sisè B d’una escola d’una línia de les Terres de l’Ebre, relacionada amb qui es prepara la motxilla abans d’anar a l’escola (amb tot el que això comporta: mirar l’horari per a saber les assignatures que toquen, agafar llibres i llibretes necessàries, agenda, estoig, esmorzar, etc...), els resultats han sortit així: 50% les nenes, 20% els nens, 30% les mares (on el 25% els fills eren del sexe masculí i el 5% del femení). gràfic Vistos aquests resultats s’ha decidit abordar aquest problema de sexisme, d’hàbits i de manca d’iniciativa i autonomia personal, i treballar-los dins els processos d’E-A escolars de forma interdisciplinar però sobretot dins les àrees ciutadania, tutoria, informàtica i artística: plàstica. Per ajudar als aprenents a construir una representació mental del problema (espai del problema )que s’ha de fer per a fer-se la motxilla, i les conseqüències que comporta el fet de fer-la un mateix i no els altres. S’intentarà fer reflexionar a l’alumnat sobre altres temes relacionats amb aquests aspectes (fer connexions): per exemple a què juguen a l’hora de pati, qui realitza les tasques de casa, i qui fa què... Pensem que els serà fàcil reflexionar sobre aquests aspectes ja que són molt propers a ells i també són funcionals i formen part del seu dia a dia. Per tant, serà fàcil que els aprenents desenvolupin l’activitat conscient necessària per poder manipular l’espai del problema. Degut a què es donen diferents problemes faran falta diferents processos de solució. No es el mateix que la motxilla es prepari segons el gènere que segons les actituds emancipatòries de la persona.  Aquests dos problemes tindran duess solucions diferents. Cal crear espais i temps dedicats a la reflexió i la conscienciació dels rols estereotipats que existeixen i fer-los veure que en la nostra societat actual ja no han d’existir. Jonassen: Estructuració: El fet de fer  la motxilla per altres es tracta d’un problema que afecta la responsabilitat, independència, emancipació i autonomia dels aprenents i per tant es tracta d’un problema ben estructurat. Per tal de solucionar aquest problema es poden donar unes regles que s’organitzen de forma previsible: que el nen i la nena facin la motxilla, decidir quant (si abans d’anar a dormir, o pel matí). També pot ser mal estructurada en el sentit de què la preparació de motxilles depèn del gènere de la persona. Aquest tipus d’activitat diària on hi ha una imposició de feines domèstiques al gènere femení pot tenir moltes solucions; aquestes deuen estar relacionades amb la reflexió per part dels alumnes que adopten aquestes solucions. Complexitat: La complexitat depèn de si és un problema ben estructurat o mal estructurat. El problema de fer la motxilla no és molt complex perquè es pot solucionar amb la determinació de dos variables: quant s’ha de fer, i qui la fa. El problema de qui ha de fer la motxilla depèn del gènere. Aquest és un problema complex perquè es dóna en un context cultural on la dona encara deu de complir uns rols domèstics, es cultural, social, polític.... Els coneixements poden interioritzar-se de forma clara i fluida, tot aplicant-se a una realitat molt propera. Especificitat del camp: Les estratègies cognitives portades a terme en determinar la solució de problemes de gènere a l’ hora de fer la motxilla seran més elaborades, els aprenents desenvoluparan formes de lògica específiques per tal de trobar una solució al problema mal estructurat. És un problema que està situat, no abstracte.
ELS APRENENTS APRENEN DEL PROBLEMA DE FORMA SIGNIFICATIVA	Activitat amb un fort aprenentatge significatiu: el procés d’E-A parteix d’un ambient molt proper. Es tracta de millorar la iniciativa i l’autonomia personal, al mateix temps que la responsabilitat i de trencar els estereotips de rols de gènere que es dóna en el context que viuen aquests infants. Reflexionar sobre la importància de que cada individuo ha de tenir de les seves activitats i coses personals per tal d’encarar millor el dia a dia (en aquest cas l’activitat principal d’aquest alumnat és la seva formació educativa). Treballar de forma conjunta pares-educadors- aprenents, per tal de què els aprenents puguin atribuir sentit a l’aprenentatge de fer-se la motxilla sols. Canviar el rol dels pares respecte a les responsabilitats dels seus fills. Cal que els pares acompanyin a l’educació dels seus fills, no que els facin les seves tasques, que això és responsabilitat d’ells. Al mateix temps cal conscienciar-los de que cal que esmorzin de forma saludable; i que es preparin ells mateixos llurs esmorzars.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	El que s’ha d’aprendre es dóna a la llar i en la societat en què viuen aquest joves;  per tant es dóna en el seu propi context. El projecte es farà dins l’àmbit formal del centre educatiu. Les activitats es faran dins les àrees de tutoria, informàtica, ciutadania i artística: plàstica. Es farà ús de l’aula d’audiovisuals, d’informàtica, la biblioteca, l’aula ordinària i l’aula d’usos múltiples.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS I FÍSIQUES DELS APRENENTS	L’escola està ubicada al Delta de l’Ebre.  L’alumnat d’aquesta classe està format per 14 nens i 14 nenes. Hi ha força diversitat dins l’aula: 20 són nascuts al poble, 3 són d’origen àrab (dos noies i un noi; fa tres anys que van en aquesta aula), 4 sudamericans ( 2 noies i 2 nois; les noies fa un curs que estan al centre i els nois tres anys), 1 romanès ( fa dos anys que està al centre). No hi ha cap alumne amb problemes importants físics. És una aula molt participativa i treballadora, però molt parladora. Les famílies estan força implicades amb les tasques escolars. Hi ha una bona relació entre el Centre i les famílies.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR PEL DISCENT. OBJECTIUS	COMPETÈNCIES: COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA - Reconeixement de la igualtat dels drets de les dones i dels homes com subjectes de la història del present. - Saber apreciar i valorar les diferències de gènere com un element enriquidor de les relacions interpersonals. -Valorar les responsabilitats compartides per ambdós sexes dins l'àmbit privat i públic. COMPETÈNCIA DE CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC. -Potenciar una actitud responsable enfront les necessitats i tasques de cadascun dels membres d’una família. - Tenir cura dels materials i objectes escolars propis i aliens. - Tenir l’habitació d’estudi endreçada. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA I AUDIOVISUAL -Ús de llenguatge verbal i gràfics inclusius. -Llibres de text, contes, audiovisuals i d'altres materials didàctics que no atemptin contra la igualtat d'oportunitats o l'exclusió de les diferències i que no incloguin estereotips de gènere. COMPÈNTENCIA D'APRENDRE A APRENDRE -La presència femenina i masculina en el lideratge del treball cooperatiu i en l'ús de les habilitats socials per desenvolupar-lo. - El valor de cada ésser humà sense discriminació de sexe. COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL -Eliminació d'estereotips de gènere.                   -Desenvolupament de l'equilibri personal. -Els valors de l'autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, la regulació d'emocions,l'autoexigència,l'assertivitat,el desenvolupament d'hàbits responsables són essencials per aprendre i actuar de manera autònoma. -El reconeixement dels recursos i estratègies per assumir les tasques de convivència, la cura personal i el manteniment de vincles afectius que fan possible la continuïtat harmoniosa de la vida quotidiana. Tanmateix, la no exclusivitat femenina en la integració i el desenvolupament d'aquests sabers propicia el trencament de rols estereotipats, un reconeixement de la importància fonamental que tenen per assegurar la continuïtat de la vida i de la societat i una merescuda valoració en el món androcèntric. lliure de drets personals. - Educació afectiu - sexual pel treball d'actituds sexistes, el rebuig d'actituds discriminatòries per l'orientació afectivo-sexual i la prevenció de la violència envers les dones. - El respecte pel material escolar. - La responsabilitat. - Autonomia i iniciativa personal - Aprendre a solucionar problemes OBJECTIUS: -Ser conscient de les responsabilitats pròpies. -Saber que hi ha responsabilitats que cal compartir i que no hi ha d’haver una diferenciació ni discriminació per qüestió del gènere. - Saber els valors que es deriven del terme família: amor, empatia, treball cooperatiu, cura, amor, respecte... - Ser conscient de les tasques que ha de realitzar cada membre de la família, i saber que  en algunes ocasions caldrà ajudar. -Reflexionar sobre els models familiars d’altres companys i companyes de l’aula. - Saber treballar amb les TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...) -Valorar els valors com: la responsabilitat, el respecte, la coeducació, la no discriminació per raó del sexe... - Fomentar la visió crítica. -Saber acceptar diferents punts de vista. - Aprendre a solucionar problemes - Autonomia i iniciativa personal
CONTINGUTS	-Conscienciació  de les responsabilitats pròpies i alienes tenint en compte que no hi ha d’haver discriminació per raó de gènere. - Valoració dels valors que es generen del terme família: amor, empatia, treball cooperatiu, cura, amor, respecte... - Conscienciació de les tasques que ha de realitzar cada membre de la família, sabent que  en algunes ocasions caldrà ajudar. -Reflexió sobre els models familiars d’altres companys i companyes de l’aula. - Treballa amb les TIC: pantalla digital, ordinador (power point, diagrama de barres, word, saber cercar informació al google...) -Valoració dels valors referents a: la responsabilitat, el respecte, la coeducació, la no discriminació per raó del sexe... - Foment de la visió crítica. -Acceptació de diferents punts de vista. - Amb l’oportunitat de desenvolupar un nivell   d’ autonomia i iniciativa personal apropiat per als nens es pretén facilitar la resolució de problemes en present i futur.
SEQÜENCIACIÓ I TEMPORITZACIÓ	Aquest projecte es durà a terme en deu sessions, repartides durant el primer trimestres a raó d’una sessió setmanal. El paper del mediador (tutora) serà de guia de tot el procés. 1ª Sessió: Realització dels resultats de l’enquesta obtinguda en un diagrama de barres o de sectors (aula d’informàtica). Reflexió sobre els resultats observats. Deures: Reflexió i debat familiar sobre el tema. Reflexió personal. 2ª Sessió: A la biblioteca, dins l’hora de tutoria, es farà lectura de contes sexistes i no sexistes. Lectura de retalls de diaris. Debat. Fomentació de la visió crítica. 3ª Sessió: A l’aula ordinària, dins l’hora de ciutadania, es farà una reflexió conjunta de les opinions i valoracions extretes des de casa i de l’anada a la biblioteca, i s’observarà si hi ha hagut alguna modificació d’esquemes i es veurà si s’han arribat a unes noves conclusions i a uns nous repartiments de tasques. 4ª Sessió: Sala d’usos múltiples: gimnàs. (dins l’horari de tutoria) Cinc alumnes escollits a l’atzar representaran davant els seus companys com tenen actualment la seva habitació i com es preparen els seus llibres i materials escolars, tenint en compte el seu horari i la seva agenda. Dos alumnes dels que abans la mare els preparava les seves coses faran la mateixa representació (barrejats entre els altres cinc alumnes). Debat crític de l’escenificació. 5ª Sessió: A l’aula ordinària, dins l’hora de plàstica, es farà un dibuix, o un còmic amb l’evolució de les tasques i responsabilitats que s’han anat adquirint arrel d’aquest treball (intentar que en el dibuix es vegi l’evolució, l’aprenentatge significatiu que s’ha fet). 6ª Sessió: Dins l’hora de ciutadania, verbalització davant de tota la classe del dibuix fet i de llur explicació. Feedback d’opinions. 7ª Sessió: Tornar a passar l’enquesta inicial. Fer un nou diagrama. Debatre sobre els nous resultats tot i comparant-los amb els inicials. 8ª Sessió: A l’hora d’informàtica, fer un power point de tot el procés annexant text i fotografies i imatges de tot el procés d’E-A. Deures: Acabar el power point a casa. 9ª Sessió: Aula d’informàtica: explicar als companys els powers elaborats i reflexionar sobre el canvi obtingut. 10 Sessió: Fer una autoavaluació i una reflexió interna de l’aprenentatge significatiu assolit.  Es deixarà tot per escrit i s’exposarà el projecte a la directora, per tal de què valori si aquest es pot fer extensible a més aules del Centre; per exemple es poden passar les enquestes inicials a tots els alumnes del Centre educatiu i valorar de prioritzar aquests objectius de responsabilitat dins el projecte curricular de Centre.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY,  I VINCULACIÓ AMB L’ÀREA	Aquest projecte està fonamentat amb l’aprenentatge significatiu: a partir d’una enquesta s’ha observat que l’alumnat ha fet una modificació d’esquemes. Ha partit d’uns coneixements previs inicials i els ha anat modificant durant tot el procés. Per tant l’aprenentatge ha estat proper a l’alumne, funcional, constructiu i significatiu. L´ús de les TIC és un suport més en aquest procés d’E-A. Els generarà més motivació i es mostraran més engrescats i participatius. És molt important el fet d’anar generant debats i anar-los guiant cap a fer reflexions cada vegada més crítiques on en tot moment han de ser viscuts sota el respecte propi i aliè. L’autoavaluació els ajudarà també a assentar els nous coneixements adquirits.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	L’avaluació que seguirem serà basada segons els criteris de l’observació, el diàleg interactiu i constructiu, i haurà una intervenció per tal d’anar encaminant l’alumnat per a que vagi fixant els seus coneixements de manera constructiva, funcional i significativa. Per tant la nostra avaluació serà qualitativa. Al mateix temps es valorarà molt durant tot el procés el tema dels valors: respecte, cooperació, ajuda, diàleg, consens, motivació, implicació. Cal observar i anar guiant en tot moment la participació de l’alumnat de forma activa en llur procés d’E-A  incloent  dins d’aquest les relacions i actituds de treball que s’estableixen entre ells. L’autoavaluació i les reflexions finals del projecte també es tindran molt en compte per a poder observar si s’han fet seu l’aprenentatge, i per tant si ha esdevingut significatiu. Ens ajudarà molt la verbalització del procés i també la part escrita d’aquest. Així doncs es farà una avaluació inicial, partint de l’enquesta inicial, una formativa i continuada, durant tot el procés, i una final, que coincidirà en la sessió 10 de la temporització. No es farà un control escrit sinó que es valorarà el progrés fet durant tot el procés i si finalment s’ha produït un aprenentatge significatiu. Tot aquest procés serà individualitzant, partint de les característiques pròpies de cada alumne/a i dels seus progressos en el procés d’E-A.

També podeu vore la Introducció del miniprojecte, feta per la meua companyera Iolanda

Introducció:

La família és el primer i més important agent socialitzador durant la infantesa; amb tot, avui en dia, hi ha altres agents que han assumit i comparteixen moltes de les funcions socialitzadores: el més important és l’escola.

L’escola transmet una sèrie de coneixements, valors i actituds a tots els infants que la constitueixen, potenciant les habilitats necessàries perquè cada nen i nena les integri en la seva personalitat i es possibiliti un desenvolupament total, una integració responsable i participativa com a membre de la societat, sense fer diferències per raó de sexe. Això suposa

un gran repte per a la comunitat educativa.

Des de fa algunes dècades, la major part de les nenes s’eduquen com els nens i amb els nens.

Aquestes nenes reben els mateixos ensenyaments que els seus companys. Però encara avui no efectuen aprenentatges significatius equivalents, ja que la seva posició d’inici i els seus conceptes previs no són iguals.

Les nenes aprenen amb un llenguatge androcèntric un coneixement androcèntric, que les oculta i les converteix en invisibles com a subjectes que aprenen. L’escola mixta fa possible que totes s’eduquin, però a través de les pràctiques quotidianes, l’escola, igual que la família i la societat sencera, continuen transmetent els estereotips de la cultura androcèntrica, i els infants van construint el que s’espera segons el seu sexe.

La història s’ha encarregat de contribuir a normalitzar els mecanismes de discriminació; en l’ús de la llengua sovint no es reconeix a les nenes com una meitat significativa i poques vegades es tenen en compte les aportacions de les dones a la història de la humanitat.

Malgrat la resistència de qualsevol sistema social per perpetuar-se, aquest mai no arriba a ser totalment estàtic, sinó que va sofrint lentes modificacions al llarg dels anys; el que obliga a la seva readaptació si vol seguir persistint. Això és el que ha anat succeint pel que fa al paper i, per tant, a les característiques de la dona en el món actual.

Fruit d’aquests canvis, l’educació mixta ha evolucionat, donant cabuda a la coeducació. Però aquesta ha d’evolucionar encara més com element generador de canvis a la societat, amb l’objectiu final de promoure el principi d’igualtat d’oportunitats i la construcció de nous rols de gènere basats en el respecte a la diferència.

L’educació mixta és la coexistència a l’aula d’individus dels dos sexes. En passar de l’escola segregada a l’escola mixta es va generalitzar un model educatiu pensat per al gènere masculí, al qual s’incorporaren les alumnes, deixant de costat, i restant-li validesa, el que havia estat el model femení. No hi ha diferència pel que fa al currículum explícit, però el currículum ocult segueix mantenint la jerarquia dels valors masculins, que es transmeten a través de les concepcions del professorat, del llenguatge, de l’organització escolar, d’unes pautes de conducta i unes expectatives diferents...

La coeducació no és una mera coexistència, sinó la de models culturals diferents amb igual valor i amb tendències a una integració real de les diferents parts. Un model que pretengui la construcció de persones, independentment del seu sexe, sense estereotips, que reculli el que un i altre gènere tenen de positiu, que suposi la fusió de pautes culturals masculines i femenines en un model integral de la persona. Certament l’assumpció i la implantació de la coeducació no pot fer-se per decret, es tracta sens dubte d’un procés llarg i delicat, però la voluntat legislativa, el compromís i l’ajut institucional són importants a l’hora d’accelerar el procés i fer-la realitat.

L’escola és un agent fonamental de socialització que transmet i reforça aquelles categories mentals i afectives i/o emocionals que són legitimades des del sistema de valors dominant.

Pel que fa a la coeducació, cal passar revista al paper i a la responsabilitat dels diferents agents educatius.

Així és, les nenes i els nens són tractats des del seu naixement de diferent manera per mares i pares. A més els contes, les pel·lícules, la publicitat s’encarreguen de normalitzar i fixar els clixés (home relacionat amb l’espai públic, activitat, competitivitat, poder; dona relacionada amb l’espai privat, amb la feblesa). A vegades, l’escola dóna per fet que els infants han incorporat aquestes diferències i es limita a prosseguir amb els models normalitzats.

El projecte de “qui fa la motxilla abans d’anar a l’escola” vol intentar resoldre aquesta discriminació que es fa encara avui en dia en alguns indrets de les nostres terres (a algunes zones de les Terres de l’Ebre hi ha encara aquesta part cultural que marca molt la discriminació per raó de sexe). Cal aprendre a distribuir les tasques de casa i les personals obviant en tot moment el fet de si som homes, dones, nenes o nens.